divendres, 22 de febrer del 2013

Xuixos, més


Aquesta segona entrada de xuixos la farem amb una altra tècnica per poder-los farcir amb més quantitat de crema, o de nata, o de trufa... 

Ingredients: 
1 = 150 g de farina de força.
2 = 12 g de llevat frecs (Levital)
3 = 90 g d'aigua
Ingredients:
2º Elaboració:
1 = 350 g de farina de força.
2 = 100 g de sucre.
3 = 50 g de mantega (o greix de porc)
4 = 2 ous.
5 = 1 llimona rascada.
6 = 2 g de sal.
7 = 4 g d'oli d'oliva.
      Aigua poca, segons la textura de la pasta. (Es molt important la quantitat.)
Elaboració;
La primera i segona elaboració és la mateixa que la del tortell de massapà. Quan la pasta està ben fina es posa sobre la fusta de treball una mica empolsinada de farina i l'aixafem doblegant els costats cap al mig unes tres vegades.
I donant-li forma rodona.
Posarem la massa en un bol empolsinat amb una mica de farina i aquest al forn a 30ºC uns 30 minuts.    
Després dels 30 minuts la tornem aixafar doblegant els costats cap al mig unes tres vegades mes.
I donant-li forma rodona.
Sobre la fusta de treball empolsinada amb una mica de farina i amb l'ajuda d'un corró s'estira. Si ens costa, es deixa reposar i la tornem estirar.  
Ha de quedar amb uns 8 mm de gruix. Amb un pinzell hi posarem una mica de mantega pomada o greix de porc.
Amb les mans agafarem una tercera part i la posarem a sobre. Després ho fem amb l'altra part.
Ara tenim un pes de massa de 990 g. Amb el corró la tornem a estirar.
Ens ha de quedar de 420 x 210mm.
Marcarem trossets de 70 x 70mm.
Amb un ganivet tallem els trossets de 55 g cadascun. Si ho fem exacte, tots els xuixos quedaran igual.
Aquí tenim aquests tubets on embolicarem la massa.
Untarem la fusta de treball i el corró amb una mica d'oli. Hi posem un trosset a sobre i amb el corró l'estirem.
Posarem el tubet a la punta de dalt i el cargolarem.
Ja el tenim cargolat.
Tindrem la safata de forn untada amb molt poc oli per a que no es moguin, i amb un pinzell untat d'oli els pintem.
Tindrem el forn a 30º i hi posarem les safates amb un cassó d'aigua bullint a sota.
Després de una hora, mireu quina diferència es veu.
Ara és l'hora de coure'ls (molt de compte perquè l'oli crema molt!). Posarem el xuixo sobre la rasqueta. Recordeu que quan la pasta ha llevat quan menys la toquem i remenem millor. Els hauríem de moure només amb el pensament.
Tindrem oli calent a uns 180ºC. Jo faig servir un cassó perquè així no es gasta tant d'oli. Amb l'ajuda d'unes pinces hi poso el xuixo.
Es couen de la part de sota. Direu: "quina feinada d'un en un!". Però quan una cosa es fa amb gust, el temps no compta.
A vegades no es volen girar, pero amb l'ajuda d'algun estri va perfecte.
Es treuen amb les pinces quan estiguin cuits.
  Els posem sobre una safata amb paper absorvent.
Amb l'ajuda d'una mànega els omplim de crema pastissera 600g de llet, nata, trufa. Els posem en un plat amb sucre i ens quedaran ben ensucrats
,
Els poso tots junts sobre una safata amb blonda.


Hem arribat al final de la segona recepta de xuixos, plens de crema d'un costat a l'altre!!!

                                  

divendres, 15 de febrer del 2013

Braç de gitano de crema


Aquí tenim el braç de gitano de crema, com sempre senzill i ràpid de fer, molt bo i bé de preu. Per fer-lo calen dos preparats diferents, la massa del braç de gitano i la crema pastissera. Amb això ja podem començar. Amb les proporcions d'aquesta recepta sortirà un pes d'aproximadament 1000 g.

Aquí tenim la planxa per fer el braç. La recepta i les mesures dels ingredients són les de la massa del braç de gitano.
He fet la crema pastissera amb 600 g de llet, 96 g de sucre, 7 rovells de ou i una branca de vainilla o pell de llimona i canyella, 48 g de maizena o midó de blat. La deixarem refredar.
Posem la planxa de 350/270 mm al revés sobre un paper. Traurem el paper de sobre i amb un ganivet afinem la part de dalt i de baix.
Amb una espàtula hi posem la crema per tot arreu, menys uns tres centímetres de la part de baix. Posarem uns dos mm de gruix, perquè en cargolar-lo ens quedi ben soldat (ens ha de quedar una mica de crema per afinar els costats i per decorar-lo).
Amb les mans i amb l'ajuda del paper el cargolem una mica.
El cargolem tot, amb la mà esquerra s'aguanta el paper i amb la dreta i amb l'ajuda d'un cartró l'apretem per a que quedi ben rodó. 
El deixem reposar un moment. 
Amb un ganivet s'afinen els costats.
S'hi posa una mica més de crema.
Posem sucre sobre el paper. 
Donem voltes al braç i així ens quedarà ben ensucrat. 
 Es decora al vostre gust i el posarem sobre una safata amb blonda.
Vist de dins.
I un tall. 

Us animo a fer-lo. Jo he passat una estona ben bona fent aquesta recepta.

                                        

dimecres, 6 de febrer del 2013

Coca de brioix llardons i pinyons


Avui, dijous llarder, farem la típica coca de brioix, llardons i pinyons, una coca boníssima que ja es feia en aquells anys 1960. 

Ingredients:
1º Elaboració
1 = 250 g de farina de força.
2 = 150 g d'aigua.
3 = 10 g de llevat.
4 = 4 g d'oli d'oliva. 
Per començar es posa la farina a l'amassadora. Escalfarem l'aigua a 30ºC, la tirarem en una tassa on ja hi tindrem el llevat i el desfem amb una forquilla.
Es tira dintre a l'amassadora i es treballa la pasta a velocitat lenta 10-12 minuts. Al final s'hi posa l'oli d'oliva.
Quan estigui ben amassat, es posa sobre la fusta de treball empolsinada de farina. S'aixafa amb les mans, doblegant els costats cap al mig i donat-li forma rodona. Es posa la massa en un bol (unes tres vegades més gros que la massa) amb una mica de farina.
 
Es tapa amb un plat i es deixa reposar a la nevera durant 12 hores, més o menys.
Després de 12 hores.
Ingredients:
2º Elaboració:
1 = 250 g de farina de força.
2 = 100 g de sucre.
3 = 50 g de mantega /o greix de porc.
4 = 2 ous
5 = 1 llimona rascada.
6 = 2 g de sal.
7 = 4 g d'oli d'oliva.
        poca aigua, segons la textura de la pasta.
Es posen tots els ingredients, menys la farina i l'oli d'oliva, en el bol de l'amassadora i amb un batedor de mà es barregen.
Es posa el bol a la amassadora i s'hi afegeix de mica en mica la farina i la massa que tenim del dia abans. Si cal s'hi afegeix una mica d'aigua a poc a poc (compte de no passar-se). Es treballa a velocitat lenta uns 10-12 minuts fins que quedi uniforme i al final s'hi posa l'oli d'oliva.
Quan estigui ben amassat, es posa sobre la fusta de treball untada d'oli. S'aixafa amb les mans, doblegant els costats cap al mig. Ho farem unes tres vegades.
I li donarem forma rodona. 
Es posa la massa en un bol (unes tres vegades més gros que la massa), untat amb una mica d'oli i aquest al forn a 30ºC.
Després de 30 minuts es treu i es torna posar sobre la fusta de treball. El tornarem a aixafar unes tres vegades més. Fent això ens quedarà molt més esponjós. Es pot amassar a ma Pasta de Brioix. 
Ingredients:
120 g de llardons.
60 g de pinyons.
Sucre.
Amb un ganivet picarem els llardons sobre una fusta per a que ens quedin més petits i els posarem sobre la massa.
Amb les mans els barregem i fem una rodona.
Sobre la fusta de treball untada d'oli i amb l'ajuda d'un corró untat d'oli s'estira i se li dóna forma de coca.
En un vas es bat un ou i amb un pinzell, es pinta.  
Hi posarem els pinyons i els apretarem un mica.
He posat la safata al forn a llevar a 30ºC amb un cassó d'aigua bullint a sota. 
Després de 45 minuts (són mesures orientatives, el temps de llevar és molt i molt important). Vaig treure amb molt de compte la safata del forn i vaig engegar el forn que quedés a 200ºC.
S'ensucra la coca.
Amb un colador hi poso sucre fi. 
Vaig posar la safata amb molt de compte al forn. En ser freda va baixar la temperatura a 170ºC, sense ventilador.
Després de 18 minuts. Vaig estar tot aquest temps pendent del forn, amb un ull mirava el termòmetre i amb l'altre el rellotge i quan girava el cap controlava el color de la coca. Això és disfrutar de la feina que fas.
Sobre una safata amb blonda.
Pensareu quina cosa tant llarga i que difícil que és, però us vull dir una cosa: amb una mica de pràctica és molt i molt senzilla de fer. Es important saber fer el brioix, perquè es poden fer un munt de coses i totes bones. 
Mireu que ha quedat esponjós!

Han passat molts i molts anys de quan la feia però la coca segueix igual com era, la mateixa de sempre, d'aquells anys 1960, senzilla de fer, bé de preu, maca, però sobre tot, molt i molt bona.