divendres, 31 de maig de 2013

Coca de pa

Modificada (15-8-2016)
Avui farem la típica coca de pa artesana, molt senzilla de fer i molt bona. I ja tindrem la base per fer pa.

La farina la compro en sacs de 25 quilos en una farinera. N'hi ha de moltes classes amb diferent "força": el nº 1E - 1 - 1B - 1L - 2 - 3 - 3L - 5E - 5F - 5B - 5 - 5L - 6 - 6B.
La nº 1 és la que té més força.
Nosaltres quan en preparàvem per fer brioix les barrejaven perquè teníem una saca de cada. Això és complicat i jo sempre agafo la del mig, la nº 3.
Depèn del tipus de farina admet més aigua o menys.
La pasta mare és un trosset de massa de la darrera vegada de fer pa que guardo al congelador. L'he tret 12 hores abans de fer el pa i la poso a la nevera per a que es descongeli.

Amb les proporcions d'aquesta recepta sortirà un pes de coca d'aproximadament 860 g.

Ingredients:
500 g de farina
290 g d'aigua.
6 g de sal.
10 g d'aigua.
10 g de llevat frecs. (Levital)
100 g de pasta mare.
Elaboració:
Per començar es posa la farina i la sal a l'amassadora. S'hi posa l'aigua de mica en mica i es treballa a velocitat lenta uns 5 minuts.
Es para l'amassadora, el bol es tapa amb un drap i es deixa reposar uns 10 minuts.
En el vas que hi tenim els 10 g d'aigua i s'hi posen els 10 g de llevat frecs i es barreja amb una cullera.
Quan han passat els 10 minuts de repòs hi afegim el llevat.
I la pasta mare i es treballa 5 minuts més.
Als 9 minuts una mica l'oli d'oliva.
Després dels 10 minuts.
Es posa sobre la fusta de treball empolsinada amb farina. Si es vol amassar a mà, mireu la pasta de brioix.
(La pasta no s'ha d'enganxar a la fusta de treball, ni tampoc a les mans. Si s'enganxa hi afegim una mica de farina, i si és massa dura s'hi afegeix una mica d'aigua. Ha de quedar just per a que no s'enganxi i poder-la treballar bé.)
Amb les mans la treballem una mica més, aixecant la pasta i picant-la sobre la fusta de treball. Fins que quedo ben fina i elàstica, així queda molt més bé.
Li donarem forma rodona i ho posem en un bol, es deixa reposar uns 30 minuts en el forn a 30ºC, amb la porta tancada per a que no li toqui el aire.
Als 15 minuts la tornem a aixafar amb les mans. Doblegant els costats cap el mig. Ho farem unes tres vegades, sense por de fer-li mal. Doblegar-lo és el secret per a que quedi esponjós i en coure no s'aplani (aixafar la massa vol dir funyir-la). Es torna a posar en el bol.
I altra vegada en el forn, de manera que reposi els 15 minuts restants.
Als 30 minuts, la posem sobre la fusta de treball sense tocar-la molt i ja la tenim a punt.
Amb un corró empolsinat amb una mica de farina s'estira la massa donant-li forma de coca.
Cargolarem la massa sobre el corró i la posarem sobre paper de forn que tindrem en una safata.
Amb les mans formem la coca, apretant la massa mirant que quedi d'un gruix uniforme.
I com van llevant.
Es posa la safata dintre el forn i es deixa llevar uns 30 minuts fins que la massa pugi més del doble (són mesures orientatives). El temps de llevar és molt important i ha d'estar al seu punt.


Quan està al punt, es treu la safata del forn i es posa el forn a 220ºC. Quan tinguem aquesta temperatura amb un tros de plàstic amb molt de compte s'hi fan uns talls.
I es va coent.
El forn ha tardat 22 minuts a arribar als 220ºC. Aquests minuts els hem d'afegir al temps de llevar. En ser la safata freda, la temperatura baixarà a uns 180ºC. També en ser la safata gruixuda, els primers 6 minuts només tenia enceses les resistències de sota, sense ventilador, després a dalt i a baix. I es deixa coure uns 20 minuts. (Si no es fa així no es cou de la part de sota i va molt bé que els primers minuts tingui força escalfor la part de sota que és el que la fa que s'infli). Durant tot aquest temps la temperatura ha estat de 180ºC a 200ºC.
El temps de forn és orientatiu... 10º més o menys de temperatura fa que canviï el temps i també si es molt gruixuda o prima.


Després dels 20 minuts, ha quedat ben cuita.
I fem la últimes fotos.

Vist de sota.
Vist de dins.

Per que ens quedi així? És el fruit de fer-la moltes i moltes vegades i és així com se n'aprèn i també voler-ho fer cada dia millor.
Pensareu quina cosa tant complicada, però us dic que amb una mica de pràctica es fa en un plis plas!!!

11 comentaris:

  1. Huuuuuuuuuummmmmmmmm!!!!!
    Sempre que dou uma espiadinha em seu blog, fico com “água na boca” com todas as delicias que vejo :0)
    Beijos Márcia (Rio de Janeiro - Brasil).
     
    http://decolherpracolher.blogspot.com
     

    ResponElimina
  2. Oh Ramon que bona !! T'ha quedat molt esponjosa ...amb un trosset de xocolata ja tindri l'esmorzar de demà:
    petons

    ResponElimina
  3. Queda guapíssima amb aquests talls. I el pas a pas està molt bé!!

    ResponElimina
  4. ostres que bo!!!! el que donaria per tasta'l ara mateix! t'ha quedat genial! peotns

    ResponElimina
  5. Quin artista estàs fet!! t'ha quedat perfecta i aquests talls la fan ben elegant! me'n vaig volant a veure la recepta de la coca de St Joan que he vist que tens per aquí, que aquest any la vull fer jo!

    ResponElimina
  6. A mi aquesta coca m'encanta! i amb els forats t'ha quedat molt maca! salutacions, Sandra

    ResponElimina
  7. Gràcies pel pas a pas! Mai he fet coca de pa! I això que la meva iaia me'n donava per berenar amb una miqueta de xocolata ^^ Quins records! La provaré, segur! :D
    Petons :)

    ResponElimina
  8. El pas a pas tan ben fet ajudara a que ens acabem d'animar a fer-la.
    Tinc publicada una coca de forner, ara vaig a comparar les receptes, heheh. Nosaltres la pintem amb anis només treure-la del forn.
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
  9. Que bona RAmon amb un tall de fuet i amb oli ohhh

    ResponElimina