dimecres, 10 de juliol de 2013

Pa casolà

L'entrada d'avui és el fruit de moltes i moltes vegades de fer pa (jo no sóc flequer!). Sempre en feia els dimarts i els dissabtes i va arribar un moment (potser n'havia fet 200 vegades) que volia plegar perquè no em quedava bé. Jo el volia perfecte. Però no vaig plegar i ara, després de 400 vegades de fer-lo, estic força content de com queda. Per tant, no s'hi val a plegar. Si les primeres vegades no us queda bé no us desanimeu perquè vindrà un dia que ho dominareu. I si us queda bé el pa també us quedarà bé la massa de brioix, per exemple, i podreu fer un munt de coses. Al principi de fer-lo us semblarà una gran muntanya però amb una mica de pràctica veureu que només és un petit turonet. Quan en mengeu un trosset amb una mica d'oli, sabreu com n'és de bo el pa acabat de fer.

Amb les proporcions d'aquesta recepta sortirà un pes d'aproximadament 760 g.

Ingredients:
500 g de farina nº 5
300 g d'aigua.
12 g de llevat fresc (Levital)
7 g de sal
100 g de massa mare

La farina la compro en sacs de 25 quilos en una farinera. N'hi ha de moltes classes amb diferent "força": el nº 1 és la que té més força, nº 3, 5, 6. Nosaltres quan en preparàvem per fer brioix les barrejaven perquè teníem una saca de 100 kilos de cada, abans la farina anava així. Això és complicat i jo sempre agafo la nº 5.
La pasta mare és un trosset de massa de la darrera vegada de fer pa que guardo al congelador. L'he tret 12 hores abans de fer el pa i la poso a la nevera per a que es descongeli.
Per començar es posa la farina al bol de l'amassadora i també la sal.
S'esmicola el llevat i també es tira al bol de l'amassadora.
Es munta el bol a la l'amassadora i s'hi afegeix l'aigua. Es treballa la pasta a velocitat lenta.
Als 4 minuts s'hi afegeix la massa mare.
Es treballa uns 10 minuts.
Quan estigui ben amassat, es posa sobre la fusta de treball empolsinada amb farina. Si es vol amassar a mà, mireu la pasta de brioix. 

S'aixafa amb les mans doblegant els costats cap al mig.
Ho farem unes tres vegades i li donarem forma rodona. Es posa la massa en un bol (unes tres vegades més gros que la massa) amb una mica de farina.
Es posa un drap a sobre el bol per a què no li toqui el aire i es deixa reposar durant 15 minuts.
Als 15 minuts la tornem a aixafar igual com hem fet abans.


Es deixa reposar 15 minuts més.
Als 30 minuts he tallat un trosset de massa de 100 g, la posaré al congelador i així sempre tinc massa mare per a fer pa una altra vegada.
Se li dóna forma rodona i s'estira fent la forma de barra i es deixa reposar.
Després d'uns minuts la tornem a estirar.
La posem sobre una tela de roba que tindrem enfarinada i així no s'enganxarà a l'hora de posar-la sobre el paper de forn.
Es tapa amb el drap per a què no li toqui l'aire, i a cada costat hi he posat una capseta. Es deixa llevar, després dels 30 minuts s'engega el forn.
Després de 52 minuts ( 30 +22 d'escalfar el forn.)
Amb molt de compte la posem sobre una reixeta amb paper de forn.
Amb una fulla o un ganivet ben fi s'hi fan uns talls.
I es va coent
El forn ha tardat 22 minuts per arribar 200ºC. Aquests minuts els hem d'afegir al temps de llevar. En ser la safata freda, la temperatura baixarà a uns 180ºC, la temperatura de cocció. Al forn hi he posat abans de engegar-lo, 2 plats amb aigua per a què faci vapor, la crosta queda molt més bona. No hi poseu una safata grossa amb aigua perquè traurà escalfor de les resistències de sota i no es couria de la part de sota.


Després de 40 minuts. Ha quedat ben cuit, tan d'un costat.
Com de l'altre.
Vist de sota.
Fem les últimes fotos.

Vist de dins.
Quan era jove i treballava de pastisser, l'amo que era amic d'un flequer sempre li deia: "Tu sí que n'estàs de bé en aquest mon! La teva feina només té quatre ingredients: la farina, l'aigua, la sal i el llevat. En canvi nosaltres els pastissers en tenim un munt!"

6 comentaris:

  1. T'ha quedat molt bé Ramon! La veritat és que fer pa a casa és una gran satisfacció, no?
    Petons!

    ResponElimina
  2. Hi ha una dita castellana que diu "Quien la sigue la consigue" i amb les masses es així, no sempre surten a la primera, hi han molts factors que influexen com la temperatura i la manera d'amassar.
    Aquests pans fan molt bona pinta.
    Petons.

    ResponElimina
  3. bonisssim!!! ara em faltaría el pa de cereals! jeje petons

    ResponElimina
  4. Hem quedo amb el pa de l'ultima fotografia! guuuauuuuuuuu!!!. Escolta, als supermercats trobem la farina de força, però no indica quina... suposo que deu ser mitja, no?
    Salutacions, Sandra.

    ResponElimina
  5. Ostres Ramon, quina paciència!!! 400 vegades?? sens dubte t'ha quedat genial!! fa molt bona pinta ;)

    ResponElimina
  6. Això de fer pa és addictiu, dóna una gran satisfacció oi, i a més a més t'han quedat perfectes

    ResponElimina