dimecres, 13 de juny de 2012

Coca de Sant Joan



Avui farem la coca de Sant Joan, de brioix, crema fruita, pinyons, i granet d'ametlla. Dissabte passat vaig fer aquesta coca de Sant Joan que veieu a la foto per una colla d'amics que em varen convidar a sopar per celebrar que dos amics de Galícia estaven aquí a Banyoles, en Ramon i la Conxita. Jo que sempre sóc el responsable de fer les postres, els vaig portar aquesta coca i així aquest postre va tenir un final feliç i maco entre amics.

Amb les proporcions d'aquesta recepta sortirà una coca d'aproximadament 1100 g. Millor fer-ne dues de més petites o dividir els ingredients.

Ingredients:
1º Elaboració:
250 g de farina de força.
150 g d'aigua.
10 g de llevat frecs (Levital)
Per començar es posa la farina l'amassadora. Escalfarem l'aigua a 30ºC la tirarem en una tassa on ja hi tindrem el llevat i el desfem amb una forquilla. 
Es tira dintre a l'amassadora i es treballa la pasta a velocitat lenta 10-12 minuts. 
Quan estigui ben amassat, es posa sobre la fusta de treball empolsinada de farina. S'aixafa amb les mans, doblegant els costats cap al mig i donant-li forma rodona. Es posa la massa en un bol (unes tres vegades més gros que la massa) amb una mica de farina. 
Es tapa amb un plat i es deixa reposar a la nevera durant 12 hores, més o menys.
Després de 12 hores.
Ingredients:
2ºElaboració:
250 g de farina de força.
100 g de sucre.
50 g de mantega (o greix de porc)
2 ous.
1 llimona rascada.
1 g de sal.
4 g d'oli d'oliva.
poca aigua, segons la textura de la pasta.
Es posen tots els ingredients, menys la farina i l'oli d'oliva en el bol de la amassadora i amb un batedor de mà es barregen.
Es posa el bol a la amassadora i s'hi afegeix de mica en mica la farina i la massa que tenim del dia abans .Si cal s'hi afegeix una mica d'aigua a poc a poc (compte de no passar-se). Es treballa a velocitat lenta uns 10-12 minuts fins que quedi uniforme i al final s'hi posa l'oli d'oliva. (Jo hi he posat dues cullerades més de farina perquè quedava massa clara).

Quan estigui ben amassat, es posa sobre la fusta de treball untada d'oli. S'aixafa amb les mans, doblegant els costats cap al mig.
I li donarem forma rodona.
La posem en un bol i aquest en al forn, que el tindrem a 30ºC.
Després de 30 minuts.
Es posa la massa sobre la fusta de treball untada d'oli i amb l'ajuda d'un corró untat d'oli s'estira i se li dona forma de coca.
Vaig agafar mides del forn i vaig fer una safata inoxidable. Així queda el màxim de grossa. La posem sobre la safata de forn; en un vas s'hi posa un ou es bat amb una forquilla i la pintem de sobre.
S'adorna amb fruita confitada al centre. Amb una mànega pastissera s'hi posa la crema pastissera (250 g de llet, 16 g de maizena), s'hi posen les cireres, pinyons, granet de ametlla. 
He posat la safata al forn a llevar a 30ºC amb un cassó d'aigua bullint a sota. 
Despres de 60 minuts (són mesures orientatives, el temps de llevar és molt i molt important )
Vaig treure amb molt de compte la safata del forn, vaig engegar el forn que quedés a 200ºC. Vaig ensucrar la coca i amb un colador n'hi poso de fi. 
Vaig posar la safata amb molt de compte al forn. En ser freda va baixar la temperatura a 170ºC, sense ventilador.
Aquí va coure 22 minuts. Vaig estar tot aquest temps pendent del forn, controlant la temperatura a 170ºC, ni més ni menys. A qui li agrada de fer pastisseria i veu un espectacle com aquest, el que passa a cada moment a dintre al forn: primer es va inflar, després va començar a agafar color, es va torna a inflar i aquest color va augmentant fins arribar al final. Això és fantàstic!!!!.
És igual com veure sortir el sol al matí, darrera una petita muntanyeta. Comença a sortir la llum, després la rodoneta i aquesta rodoneta va augmentant fins arribar al final, amb aquella brillantor que fa. Això també és fantàstic!!!!. 
 



Aquest trosset el vaig donar a la meva amiga Conchita i li vaig dir sempre podràs dir que aquest trosset me l'he menjat jo. La Conchita és molt de la broma i ens fa riure amb els seus acudits. Vàrem passar una molt i molt bona estona, perquè el que interessa és viure el dia a dia, que el demà ningú l'ha vist!!!!

I aquí hem arribat el final. Us dic que és molt i molt bona, i el secret per a que quedi bé és fer-la, fer-la moltes i moltes vegades. Si la feu i no us queda bé, penseu amb mi que també m'equivoco, i quan faig algun error agafo una emprenyada i penso que bé que estaries assegut al sofà mirant la tele... Però quan veus que el que fas et queda bé, és molt i molt més fort, et dóna ànims per tirar endavant i ganes de fer-ho cada dia millor.

16 comentaris:

  1. Quan en puc passar a buscar una??????
    petonets

    ResponElimina
  2. Ramon m'encanta aquest dibuix que hi has dissenyat. És diferent

    ResponElimina
  3. que bona és la coca de sant joan i que estupenda t'ha quedat.

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord Ramón, quan quelcom hem queda malament agafo unes emprenyades... vaja que ni el meu marit hem pot parlar ji ji ji, hem desanimo molt i fins al dia següent no hem passa... però desprès tot esborrat i començo de nou! i quan hem queda bé... guaaaauuu!!! aixó es el millor. T'ha quedat una coca estupenda i quina decoració!!! tot un luxe, com sempre.
    Petons, Sandra.

    ResponElimina
  5. Hola,
    Quin dibuix més original que has fet! Té una pinta inmillorable! Enhorabona!

    ResponElimina
  6. Ostres Ramon t'ha quedat perfecta . el dibuix m'encanta ......... ostres ara que m'en recordo es aquest dilluns que fas el taller de la coca al Centre .........ostres m'ha passat .
    Aquest amic de galicia varem marxar amb un bon recor de Banyoles amb aquesta coca tan bona.
    petons

    ResponElimina
  7. jo te'n compraria una ara mateix!! quina pinta, amb crema com m'agraden!!! posa-les a la venta que segur que triumfes!! jeje petons

    ResponElimina
  8. E' bellissima! Quanti colori! Sei bravissima! Buona giornata.

    ResponElimina
  9. Carai quina pinta i quines dimensions!!! Jo també tinc pendent penjar la meva de coca però te m'has avançat! ;)

    ResponElimina
  10. T'ha quedat una coca fantàstica! Estic amb tu que és un espectacle veure com agafen forma els pastissos al forn, tota una meravella :-). Salutacions!

    ResponElimina
  11. Chapeau! per la coca i per com t´has explicat.

    ResponElimina
  12. Fa mesos que et segueixo i m'ha encantat tant aquesta recepta, com totes les que hi ha al blog i sobretot m'agraden les explicacions. He passat l'enllaç del blog a totes les meves amistats.

    Una pregunta sobre aquesta coca de Sant Joan: si la vull fer farcida de crema enlloc de posar la crema per sobre, què em recomanes: 1) Partir la massa d'aquesta recepta, fer dues coques en cru, posar crema entre les dues coques, apretar els contorns i fornejar-la, o 2) Seguir aquesta recepta, obrir la coca amb un ganivet de serreta i farcir-la (com en les coques individuals que també has fet)?

    I si la farceixo en cru (dues coques amb la crema al mig), hauré de fornejar-la gaire més estona?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola,
      estic content pel teu comentari. Em fa molt feliç.
      (com en les coques individuals que també has fet)?
      Gràcies i salutacions

      Elimina
  13. Hola Ramon, aquest any ja he començat a fer proves per les coques de Sant Joan i he fet la teva recepta; m'ha quedat ESPECTACULAR!!! a partir aquesta és la recepta que seguiré, però tinc un dubte, si enlloc de deixar la 1ª massa a la nevera durant 12 hores n'hi està 16 ó 17 passa alguna cosa? Afectarà al segon llevat?
    Gràcies Ramon per les teves receptes tan ben explicades i tan bones!
    Montse
    I per postres... blog de postres

    ResponElimina