dimecres, 24 de juliol del 2013

Coca dolça de pa

Modificada (15-8-2016)
Aquí tenim la coca dolça de pa, feta de massa de coca de pa, oli d'oliva i sucre. Com sempre, senzilla de fer, bé de preu i molt i molt bona.

Amb les proporcions d'aquesta recepta sortirà un pes d'aproximadament 950 g.

Elaboració: Massa.
La mateixa que la Coca de pa.  
Amb un corró empolsinat amb una mica de farina s'estira la massa donant-li forma de coca.
Cargolarem la massa sobre el corró i la posarem sobre paper de forn que tindrem en una safata.
Amb les mans formem la coca, apretant la massa i mirant que quedi d'un gruix uniforme.
Amb oli de oliva i un pinzell es pinta (en comptes d'oli es pot fer amb mantega.)
I com van llevant.
Es posa la safata en el forn i es deixa llevar uns 30 minuts fins que la massa pugi més del doble (són mesures orientatives). El temps de llevar és molt important i ha d'estar al seu punt.


Quan està al punt, es treu la safata del forn i es posa el forn a 220ºC. Quan tinguem aquesta temperatura.
Amb el dit he fet una mica de pressió i he marcat uns forats. Amb molt de compte s'ensucra.
I es va coent.
El forn ha tardat 22 minuts a arribar als 220ºC. Aquests minuts els hem d'afegir al temps de llevar. En ser la safata freda, la temperatura baixarà a uns 180ºC. També en ser la safata gruixuda, els primers 6 minuts només tenia enceses les resistències de sota, sense ventilador, després a dalt i a baix. I es deixa coure uns 20 minuts. (Si no es fa així no es cou de la part de sota i va molt bé que els primers minuts tingui força escalfor la part de sota que és el que la fa que s'infli) Durant tot aquest temps la temperatura ha estat de 180ºC ni més ni menys.
El temps de forn és orientatiu... 10º més o menys de temperatura fa que canviï el temps i també si es molt gruixuda o prima.


Després dels 20 minuts ha quedat ben cuita.
Sobre una safata.

Vist de sota.
Vist de dins.

Coure aquesta coca és molt i molt més difícil que coure la coca de pa. Per què? Aquesta està ensucrada i hem de tenir la temperatura ben controlada, que no tingui pujades ni baixades d'escalfor, sobre tot cap el final. Heu de pensar que si li donem molta estona de escalfor, les resistències de la part de sobre queden vermelles i es pot dir que gratinem la coca i en haver-hi el sucre en pocs segons ja l'hem fotuda. No és només aquesta coca sinó tot el que es cou!!!.


5 comentaris:

  1. No cal fer preparacions amb molts ingredients per disfrutar d'un bon menjar, en aquesta coca tenim l'exemple.
    Ja ho crec que m'agrada com t'ha quedat.
    Ramón, la farina nº 3 es la de força?
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana, la farina la compro en sacs de 25 quilos en una farinera. N'hi ha de moltes classes amb diferent "força": el nº 1 la que te mes força, nº 3, 5, 6. Nosaltres quan en preparàvem per fer brioix les barrejaven perquè teníem una saca de cada. Això és complicat i jo sempre agafo la del mig, la nº 3)
      Una abraçada

      Elimina
  2. mm....de vici!! ben sucada al café amb llet, o sola! m'encanta! petons

    ResponElimina
  3. Boníssima.......i també amb un trocet de xocolata

    ResponElimina
  4. Un esmorzar o berenar espectacular!!

    ResponElimina