dijous, 28 de novembre de 2013

Pastisset de full amb crema d'ametlla i poma


Aquest pastisset de pasta de full amb crema d'ametlla i poma és una prova que fet aquest any. Es pot fer rapidament i queda molt bo.

Tenim una làmina de pasta de full de 250x385 mm, d'un gruix de 3 mm. Si és més gruixuda es pot afinar amb un corró perquè si és molt gruixuda no es cou tant bé. La pasta de full la compro fresca al supermercat, i més o menys fan aquestes mides. Però són unes mides orientatives, podeu fer el que vulgueu.
Amb l'ajuda d'un metre, un regle i un ganivet, he marcat 20 mm de vora, he tallat els costats i amb el regle els he doblegat 45º.
En un vas hi he batut un ou i amb un pinzell he pintat les vores per a què quan es dobleguin es soldin.
He doblegat els 20 mm fent una mica de pressió a sobre. Pinto les vores.
Amb la mà les ensucrem.
Ara anirem per fer la crema d'ametlla.
Ingredients:
100 g de mantega.
100 g de sucre glaç.
1 ou batut.
100 g d'ametlla en pols.
30 g de farina.
10 g de rom o aroma.
Amb aquestes mesures d'ingredients poden sortir dos pastissets i es poden multiplicar o dividir proporcionalment si sent volent fer mes o menys.
En un bol hi posarem la mantega tallada a daus petits i aquest al microones en petites sessions. La deixarem molt pomada.
Es barregen per ordre els ingredients, menys el rom. Quan la massa creix una mica i queda pàl·lida, s'hi afegeix el rom.
La posarem en una mànega pastissera amb broca llisa del 9 o del 10.
Punxarem el centre de la massa amb una forquilla i hi posarem a sobre la crema d'ametlla. No cal posar-ne molta perquè en coure s'infla i queda escampada per tot el sobre.
Hi posarem la poma golden tallada fina a sobre.
Tindrem el forn calent a 200ºC i hi posarem la safata a dintre. En ser freda perdrà temperatura i ens hauria de quedar a uns 170-180ºC.
Després de 7 minuts (foto feta per davant del vidre)
Aquí portava uns 20 minuts de forn (el temps de forn és orientatiu...)
En un cassó s'escalfa confitura d'albercoc amb una mica d'aigua i sucre. La deixem bullir i la passem per un colador per a que no hi hagi grumolls. Amb un pinzell la pintem per a que quedi ben brillant.
 Sobre una safata amb blonda.
Com que em sobrava crema d'ametlla i tenia una altre làmina de pasta de full en vaig fer de petites.
Aquest pastisset es la segona vegada que el faig. La primera va ser diumenge passat. Em varen convidar els meus consogres a dinar i jo els vaig fer al matí. En la làmina vaig fer 8 pastissets, els poso sobre la safata del forn, una mica separats per a que en coure no es toquin. Als 4 minuts de forn comença a sortir la crema d'ametlla per les voreres i aquests 8 pastissets varen quedar tots enganxats. Només en va quedar un. El primer pensament va ser llençar-ho tot, però els vaig deixar acabar de coure. De fet no varen quedar del tot malament. Quan varen ser freds vaig tallar i ja torno tenir els 8 pastissets, una mica atrotinats però boníssims. Em vaig animar a tornar-los fer i vaig tenir la idea de fer la vorera a tot vol. La pastisseria té això: cal anar fent proves perquè a vegades 2 i 2 no són 4.

8 comentaris:

  1. Ben fet de reptetir-lo.. potser no devia ser perfecte de fora, però de gust són delicisos... de fet, qualsevol cosa que porti crema ho és no? petons!

    ResponElimina
  2. Ohh boníssim!! aquest el fem sovint a casa i agrada a tothom, no m'estranya gens!

    ResponElimina
  3. És tan bo... i com que és senzillet de fer acostumen a ser unes postres força recurrents a casa ;-)
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Qui no arrisca no pisca, val la pena fer proves perquè descobrim coses molt interessants. M'ha agradat molt aquest apunt!

    ResponElimina
  5. M'agraden molt els pastissos amb pasta de full, també els de poma, encara que amb crema d'ametlles no l'he tastat, està molt bé fer proves perque el resultat ha de ser molt bo.
    Petons,

    ResponElimina
  6. M'agrada molt aquest pastis. A vegades es el que té la cuina que fins qu eno ho has probat més d'una vegada no surt bé.
    Petons

    ResponElimina
  7. Quina recepta tan bona i que ben explicada Ramon. Segur que la faré!
    Petons

    ResponElimina