Carquinyolis d'ametlla

A la nostre col.lecció de receptes no hi poden faltar els carquinyolis. Doncs anem a fer-los d'ametlles.

Aquestes proporcions d'ingredients es poden multiplicar o dividir proporcionalment, segons si volem fer-ne més o menys. Amb les proporcions d'aquesta recepta sortirà un pes d'aproximadament 945 g.

Ingredients:

1 = 400 g de farina

2 = 250 g de sucre

3 = 130 g d'ametlles crues amb pell

4 = 60 g de farina d'ametlla

5 = 60 g d'oli de oliva

6  = 3 ous

7 = 8 g impulsor, llevat amb pols ROYAL

8 = 1/2 cullereta de canyella en pols

9 = 1 llimona rascada

Elaboració:

Es tamisa la farina, es posa en el bol de l'amassadora i s'hi afegeix la farina d'ametlla, el sucre, la llimona rascada i la canyella.

Es posa el bol a l'amassadora, i aquesta es posa amb marxa lenta per a que es barregin els ingredients. S'hi afegeix l'oli.

S'hi afegeixen els ous d'un a un.  

Es treballa uns 7 minuts i hi afegim l'impulsor i es deixa treballar uns tres minuts més. 

Als 10 minuts hi afegim les ametlles crues amb pell.

Se li donen unes quantes voltes més, fins que quedin barrejades (amb la mateixa tècnica es pot amassar a mà).

Es posa un pols de farina sobre la fusta de treball i s'hi posa la massa.

Amb les mans s'afina i es fa un cilindre. La massa no s'ha d'enganxar a la fusta de treball. Si s'enganxa, s'hi tira un pols de farina i al final tindrem un pes de massa de 1060 g.

Se'n fan 4 parts, que pesarem per a que quedin iguals.

Amb les mans s'allarguen fent tires de forma cilíndrica.

De la llargada de la safata de forn. La posarem a la nevera uns 30 minuts.

Després dels 30 minuts, s'aplanen una mica amb les mans.

S'agafa un vas i s'hi posa un ou, amb una forquilla es bat, amb un pinzell es pinten i ja els podem coure.

I es van coent

Amb el comandaments del forn es pot regular la temperatura de manera aproximada i poc fiable. Per això és aconsellable utilitzar un termòmetre específic pel forn que marqui la temperatura de forma exacta. (De totes maneres el forn és un animal que costa molt i molt de controlar. Vol dir passar-hi, passar-hi hores i més hores davant d'ell. Cada dia hi descobreixes coses noves. Això es fer pastisseria, perquè si fas un tortell un pa de pessic o el que sigui i no es cou bé, “mortis calavera”, tot el que has fet, no t'ha servit per res). He posat la safata al forn a 200ºC i en ser freda, ha baixat a uns 180ºC. Aquesta safata té un gruix de 1.5 mm i perquè quedi ben cuit de sota, els primers 10 minuts només tenia enceses les resistències de sota. Després a dalt i baix i que no passes dels 180ºC.

I es deixen coure uns 27 minuts.

S'agafa una tira de la safata, es posa sobre un tallador i amb un ganivet es fan trossets d'un centímetre, tallats una mica en diagonal. S'ha d'anar una mica ràpid perquè les altres tires també s'han de tallar abans no es refredin.

Les altres tires les he deixat sobre la safata calenta i aquesta sobre una fusta per a que aguanti l'escalfor. Les he tapat amb un drap per a que no els toqui l'aire i no he tingut cap problema.

Els he posat sobre la safata.

I aquesta al fon a 160ºC uns 7 minuts.

Després dels 7 minuts he tret la safata, l'he posat sobre fusta i amb molt de compte he girat els carquinyolis d'un a un. Torno a posar la safata al forn uns 7 minuts més (tot aquests temps he estat pendent del forn.)

I ja hem arribat el final d'aquesta laboriosa recepta.

I aquí tenim els nostres carquinyolis ben torradets, amb aquests color pàlid que és quan són més bons. Us animo a fer-los i ja veureu que són molt i molt fàcils de fer i tindreu unes bones postres. Quan estiguin freds es posen en un pot de vidre ben tapats per a que no els toqui l'aire i així es guardaran molts dies.