dimarts, 6 de desembre de 2011

Crema catalana

Modificada (5-7-2016)
Anem a fer una recepta molt tradicional: la Crema catalana.
La crema catalana (coneguda també com a crema cremada o, a Catalunya, simplement crema) és unes postres molt típic de la cuina catalana i que consisteix en una crema pastissera amb base a rovell d'ou que se sol cobrir amb una capa de sucre caramel·litzat a la seva superfície per aportar un contrast cruixent. Es menja durant tot l'any però és costum el dia de Sant Josep, celebrat el 19 de març. Fins fa poc era, en general, unes postres de festes, té el seu origen en una visita que va fer al segle XVIII un bisbe a un convent català. Davant tal esdeveniment, les monges van decidir fer-li un flam com postres, però els va quedar massa líquid. Davant d'això, li van donar diferents tocs i el van rematar amb sucre cremat. Quan el bisbe es va disposar a menjar-se el flam, el sucre encara estava molt calent, amb la qual cosa el bisbe va exclamar: Crema! que, en català vol dir Crema !, d'aquí l'origen del seu nom crema.

Quan se serveix com a postres, se sol distribuir la crema en plats de postres individuals o tradicionalment en cassoletes de fang, i es crema. Per cremar-la, com en els altres casos, s'empolvora de sucre blanc i posteriorment es passa per sobre una pala de ferro molt calent.

Ingredients:
400 g de llet.
100 g de llet.
80 g de sucre.
6 rovells de ou.
30 g de maizena o midó de blat.
2 Trossets de pell de llimona i un trosset de branca de canyella.

Comencem amb l' elaboració de la Crema catalana.
En un bol, s'hi posen els rovells i el sucre.
Amb un batedor.
Es barregen els rovells amb el sucre.
En el vas que hi tenim els 100 g de llet, s'hi afegeixen els 30 g de maizena i es barreja amb una forquilla (heu de pensar que un gram més o menys de maizena fa canviar la textura de la crema).
En el cassó que tenim els 400 g de llet s'hi posen els trossets de llimona i el trosset de branca de canyella, una hora abans de bullir-la per a que agafi més gust.
Es posa a bullir la llet, tot remenant amb l'espàtula rascant el fons del cassó.
Quan comenci a bullir la llet, es passa per un colador dintre el bol de la barreja.
Per treure la pela de llimona i la canyella, si no ho féssim així sempre quedarien trossets de canyella.
I es barreja.
Es passa tot altra vegada dins el cassó.
Remenant sense parar amb una espàtula de fusta planera, a poc a poc, rascant el fons del cassó per a que no es torri. Hem d'estar pendent de la part planera de la espàtula que rasca el fons del cassó. Si s'enganxa es nota (aquí hi ha el secret). Si és així s'ha de remenar més de pressa i s'aixeca de tan en tan el cassó del foc. Si no bull, cal tornar-li a posar fins que bulli mig minut.

Aquest cassó té els fons gruixut i va molt més bé a l'hora de coure perquè no es torra tant com si fos prim. També va molt bé que la rodona del foc sigui més petita que el diàmetre del cassó, que no escalfi molt la vora i així amb la rasqueta només haurem de rascar el centre per a que no es torri.
Quant la tenim cuita, de seguida la podríem posar en una cassola gran i cremar-la de cop, jo l'he posat en aquestes petites individuals uns 120 g cada una.
Mentre es refreda, escalfarem la pala de cremar.
Quan la pala està ben calenta, amb la mà posem sucre a sobre la crema.
(L'he cremat sota el extractor de la cuina perquè fa molt de fum.)
Amb la pala el cremem.
Després s'hi torna a posar sucre i es torna a cremar.
Es millor fer-la poques hores abans de servir-la i cremar-la es pot dir al moment, és molt més bona. (de fet es fa en un plis plas.)
Hem arribat el final de aquesta laboriosa recepta.


En la propera entrada farem la Tortadade Banyoles.

Ha quedat molt bona i aquí tenim la primera entrada de aquests Bloc!!!!

1 comentari: