dilluns, 19 de desembre de 2011

Crema pastissera

Modificada (26-6-2016)
Aquí teniu la crema a punt per farcir els pastissos, braços de gitano, lioneses, xuixos, crestes de pasta de full, etc. Val més que la crema no la feu el dia abans. És molt senyora, i cal fer-la en el moment de fer-la servir.

És una crema més espesa que la de Sant Josep (per fer les coques de Sant Josep haurem de posar-hi 30 g de Maizena per comptes de 40 g).

En la propera entrada, farem la crema de cremar.
Amb les proporcions d'aquesta recepta sortirà aproximadament uns 660 g de crema.

Ingredients:
400 g de llet.
100 g de llet.
80 g de sucre.
40 g de Maizena o midó de blat.
6 rovells de ou.
1 branca de vainilla (o pell de llimona i un trosset de branca de canyella.)
Elaboració:
En un bol, es barregen els rovells amb el sucre amb un batedor.
En el vas que hi tenim els 100 g de llet, s'hi afegeixen els 40 g de maizena i es barreja amb una forquilla (heu de pensar que un gram més o menys de maizena fa canviar la textura de la crema).
Es talla longitudinalment la beina de vainilla i es rasca la part interior. S'afegeix aquesta pols i la beina tallada a dintre un cassó amb els 400 g de llet.
També s'hi pot posar, com és el nostre cas, pell de llimona i un trosset de branca de canyella. Va molt bé posar la beina de vainilla o la llimona i canyella una hora abans de bullir-la per a que agafi més gust.
Es posa a bullir la llet, tot remenant amb la espàtula rascant el fons del caso.
Quan comenci a bullir la llet, es passa per un colador dintre el bol de la barreja.
Per treure la pela de llimona i la canyella.
Si ho heu fet amb la beina de vainilla no cal, solament es treu la beina, (quedaran uns piquets negres a la crema) i es barreja.
Es passa tot altra vegada dins el cassó.
En el mateix moment de posar-la al foc hi afegim la Maizena.
Remenant sense parar amb una espàtula de fusta planera, a poc a poc, rascant el fons del cassó per a que no es torri. Hem d'estar pendent de la part planera de la espàtula que rasca el fons del cassó. Si s'enganxa es nota (aquí hi ha el secret). Si és així s'ha de remenar més de pressa i s'aixeca de tan en tan el cassó del foc. Si no bull, cal tornar-li a posar fins que bulli mig minut.
Aquest cassó té els fons gruixut i va molt més bé a l'hora de coure perquè no es torra tant com si fos prim. També va molt bé que la rodona del foc sigui més petita que el diàmetre del cassó, que no escalfi molt la vora i així amb la rasqueta només haurem de rascar el centre per a que no es torri.
Ja veureu que anirà bé!!!
Es posa la crema en un plat.
 S'hi posa paper film per contacte i es deixa refredar. El paper és per evitar que hi toqui l'aire i agafi "pela".

Quan s'hagi de tornar a utilitzar, potser que calgui tornar-la a batre una mica per tornar-li la cremositat.

3 comentaris:

  1. Ramon, una crema per llepar-si els dits!!! Un pas a pas molt entenedor. Prepares coses molt bones

    ResponElimina
  2. Un clàsic que a casa ens encanta, sobretot als pares... prenc nota de la teva recepta.. Petons i Bon Any.

    ResponElimina