Rocs de coco
Pensareu que la rebosteria d'ara és molt més moderna que aquesta, però des que nosaltres la fèiem als anys 1960 ha plogut molt. També eren temps difícils. A la pastisseria on jo treballava erem 5 o 6 persones. En aquells anys, aquí a Banyoles hi havia una fàbrica on hi treballaven més de 800 persones, "Les saques". Els dissabtes al final de la jornada tota aquesta gent cobrava el sobre amb el seu salari. El dia abans, l'amo de la pastisseria ens passava la llista amb tot el que calia fer i era una llista el doble de llarga que qualsevol dia d'entre setmana que fos festa. Què vull dir? Que en aquells temps tampoc hi havien gaire diners, més o menys com ara. Quan fèiem rebosteria quasi sempre era encarregada o per alguna festa assenyalada.
Faré més entrades de rebosteria! I moltes gràcies per visitar el meu blog.
Ramon .....tens un bon sortit de rebosteria, aixi ja pots fer una bandeja ben complerta
ResponEliminaFins aviat
Acabo de descobrir el teu blog i em quedo a seguir-te! M'agrada molt! Segur que faré més d'una de les teves receptes.
ResponEliminaAquí et deixo el meu per si hi vils donar una ullada : iperpostresblogdepostres.blogspot.com
Salut!
Montse.
Quin munt d'explicacions, i què bé que van per saber tots els passos, segur que en faré alguna!
ResponEliminaOstres, que bo! Jo encara no havia nascut, jeje. A casa la reposteria eren unes postres totalment prohibitives, massa cares, de rics per aquells temps, aquestes postres em recorden això, mai les vaig veure a la taula de casa.
ResponEliminaPetonets i moltes gràcies per la recepta.
Ramon, esta reposteria me ha recordado los domingos en casa, despues de la paella, el cafe y la rebosteria variada.
ResponEliminaQuin munt de receptes! Serà qüestió d'anar-les fent a poc a poc. Molt interessant, la rebosteria tradicional! Petonets
ResponEliminaRamon eren dels 60 i són de sempre, crec que no passa de moda. M'agrada l'apunt d'avui i espero els altres impacient.
ResponEliminaA mi em fa mandra fer-ne perquè has de fer varies elaboracions. En fi mandrosa però ara m'encantaria una plateta després de sopar
Quin treball que has fet, amb enllaços i tot. Fins aviat
Ramon, em quedo amb.......tots!!! aquesta mena de reposteria no cansa mai!!! sempre està present i m'encanta!! petons
ResponEliminaMareta!!! Ramón o dic i ho continuaré dient... ets un professional i de ben segur que la teva família està encantada amb tot el que fas. Enhorabona per aquesta entrada tan complerta!. I per a res la rebosteria d'ara és millor que la d'abans.. diguem-ne que és diferent, però totes hi tenen cabuda a la taula!
ResponEliminaSalutacions, Sandra.
A mi m'agrada la rebosteria anys 60, i m'agrada moooolt!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Quina feinada que se'ns giren, jo ho vull provar tot!
ResponEliminaMoltissimes felicitats per aquest blog! Per als que ens agrada la reposteria tradicional es el millor blog que he trobat fins ara!
ResponEliminaNo sabràs fer potser bescuits de la reina? A la meva mare li encanten i ja no s´en troben.
Per cert, el truc per muntar la nata i la trufa es perfecte. He muntat nata molts cops i mai no havia aconseguit tanta rapidessa i que la nata estés tant dura; i la trufa afegint cacau (jo l´he possat valor) està genial. A mida que vagi probant receptes ja et dirè com m´han sortit. De nou felicitats i gràcies.
Quedaron muy bien todos!
ResponEliminahttp://juegodesabores.blogspot.com.es/
Encara que jo no havia nascut ....jeje, si recordo, anys mes tard, els diumenges...Paella, pollastre rostit i la safata de rebosteria que comprava l'avi Ramón i si tocava, a can Barça....
ResponEliminaM'encanta la rebosteria!!!
Petonets.