dissabte, 11 de febrer del 2012

Pasta de brioix

Modificada (23-7--2016)
Aquesta recepta es una tècnica casolana. Quan faig classes, la pasta de brioix sempre la faig així: és molt ràpid i es pot fer en les dues hores que tinc de classe, on haig de fer la pasta i la resta de coses sense amassadora.

Amb les proporcions d'aquesta recepta sortirà un pes de massa d'aproximadament 840 g.

Ingredients: 1º Elaboració:
1 = 150 g de farina de força.
2 = 12 g de llevat frecs.
3 = 90 g d'aigua.
Es posa la farina sobre la fusta de treball i li donem forma de volcà. S'hi posa el llevat esmicolat al mig i s'hi afegeix l'aigua.
I es desfà amb als dits.
Anem incorporant la farina dels costats.
Amb l'ajuda d'una rasqueta l'anem amassant.
Fem un cilindre i amb la rasqueta el tallem a trossets.
S'ajunten i la tornem a tallar. També es pot tallar amb les mans.
Quan està ben amassada se li dóna forma de pa. El temps d'amassar és d'uns 6 minuts, (depèn de la quantitat de massa i de les vegades que s'ha fet.)
Es posa en un plat empolsinat de farina i amb un ganivet s'hi fan uns talls.
Es posa el plat en el forn a 30ºC ni més ni menys. Si voleu que llevi ràpid, poseu un cassó d'aigua bullint a sota.
Es deixa llevar uns 15 minuts.
Ingredients: 2º Elaboració
1 = 350 g de farina de força.
2 = 100 g de sucre.
3 = 50 g de mantega (o greix de porc).
4 = 2 ous
5 = 1 llimona rascada.
6 = 2 g de sal.
      Poca aigua, segons la textura de la pasta.
Es posa la farina en forma de volcà, i a dins s'hi posen tots els ingredients.
Amb els dits s'afinen.
En aquest punt hem de coincidir amb la sortida del llevat del forn. L'hi afegim.
I es desfà aixafant-lo.
Amb les mans.
S'hi afegeix la farina.
Dels costats.
Quedava molt dura i hi he afegit 90 g d'aigua.
I comencen a amassar, primer l'ajuntem i la tallem amb la rasqueta.
Després s'agafa la massa amb las mans i fem trossets, es tornen a ajuntar i tornem-hi.
Amb les mans anem aixecant la pasta i picant sobre la fusta de treball. Fins que quedi ben fina i elàstica (aquest és el secret per a que quedi bé). Com a mínim s'ha de treballar uns 10 minuts.
Per últim s'hi posa una mica de oli d'oliva, s'acaba d'amassar i s'aixafa amb les mans, doblegant els costats cap al mig, donant-li forma rodona.
La posarem en un bol untat amb una mica d'oli. Es deixa reposar uns 30 minuts en el forn a 30ºC, amb la porta tancada per a què no li toqui el aire.
Als 15 minuts la tornem a aixafar amb les mans. Doblegant els costats cap el mig. Ho farem unes tres vegades, sense por de fer-li mal. Doblegar-lo és el secret per a que quedi esponjós i en coure no s'aplani (aixafar la massa vol dir funyir-la). Es torna a posar en el bol.
Aquest altra vegada en el forn, de manera que reposi els 15 minuts restants.
Als 30 minuts, la posem sobre la fusta de treball sense tocar-la molt i ja la tenim a punt per fer les peces que vulguem fer.


I aquí tenim la pasta de brioix, la base de molts dolços. Amb aquest pasta es poden fer moltes i moltes coses, com veureu en les properes entrades. Us animo ha fer-la. Ara només he de donar les gràcies a en Martí, el meu net de 10 anys, per haver fet totes aquestes fotos, quan tenia les mans dintre la massa. Vàrem passar una estona fabulosa.


6 comentaris:

  1. Ramon aquesta pasta de briox queda molt bona .......jo ja l'he feta .
    Ja veig que t'ha sortir Un bon ajudant . De ben segur que us ho vareu passar molt i molt bé.
    Fins aviat

    ResponElimina
  2. que bonic que t'ajudes el teu net!!!
    probaré aquesta masa...
    gracies!!

    ResponElimina
  3. El teu nét és un fotògraf excel·lent! I la pasta de brioix la provaré de fer a casa, a veure si em surt igual de bé!

    ResponElimina
  4. Què agrait i bo és el brioix, amb dolç o amb salat. Felicita al Martí pel seu reportatge fotogràfic i per compartir amb tu aquesta activitat. El pas a pas fotogràfic és un privilegi pels blocaires.

    ResponElimina
  5. El que m'agrada es que no es molt llarga de preparar, que sempre fa mandra de fer brioix per el temps de pauses...
    Esperem la propera entrada!!!!
    Felicitats al fotógraf.
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Qué ben explicada!! així resulta molt més sencill! petons

    ResponElimina