Ara que s'acosta el dia de Rams farem
més tortells. Però aquesta vegada els farem petitets, dels que abans en dèiem de tres pessetes.
1º Elaboració:
1 = 150 g de farina.
2 = 10 g de llevat frecs (Levital)
Per començar es posa la farina a
l'amassadora. El llevat es posa en una tassa amb 120 g d'aigua
tèbia a 30ºC, es desfà amb una forquilla i també es tira a
l'amassadora. Es treballa la pasta a velocitat lenta uns 10 minuts.
Quan estigui ben amassat, es posa sobre la fusta de treball empolsinada amb una mica de farina, i s'aixafa amb les mans doblegant els costats cap al mig. Ho farem unes tres vegades i li donarem forma rodona. Es posa la massa dintre un bol (unes tres vegades més gros que la massa) amb una mica de farina, es tapa amb un plat i es deixa reposar a la nevera durant 12 hores. Més o menys.
Quan estigui ben amassat, es posa sobre la fusta de treball empolsinada amb una mica de farina, i s'aixafa amb les mans doblegant els costats cap al mig. Ho farem unes tres vegades i li donarem forma rodona. Es posa la massa dintre un bol (unes tres vegades més gros que la massa) amb una mica de farina, es tapa amb un plat i es deixa reposar a la nevera durant 12 hores. Més o menys.
Ingredients:
2º Elaboració:
1 = 250 g de farina.
2 = 80 g de sucre
3 = 40 g de mantega (o greix de porc)
4 = 1 ou.
5 = 1 rovell de ou.
6 = 2 g de sal
7 = 1 llimona petita rascada.
8 = 4 g d'oli.
Es posa al microones el plat de la
mantega i es fon en petites sessions de 10 segons, tot remenant amb
una llengua pastissera, fins obtenir una textura tan tova com una
pomada. Es posa dintre del bol de la amassadora i s'hi afegeixen tots
els ingredients, menys la farina i l'oli d'oliva, i es barregen amb
un batedor de mà. Es posa a la l'amassadora i s'hi afegeix de mica en
mica la farina i la massa que tenim del dia abans. S'hi cal si afegeix aigua, segons la textura de la pasta (amb compte de no passar-se. Per exemple, per comptes d'aigua hi he posat una cullerada més de farina perquè em quedaba massa clara).
Es treballa a velocitat lenta uns 10 minuts fins que quedi uniforme.
Al final s'hi posa l'oli d'oliva.
Quan la pasta està ben fina es posa
sobre la fusta de treball untada d'oli i s'aixafa amb les mans
doblegant els costats cap al mig. Ho farem unes tres vegades i li donarem forma rodona, es posa en un bol i es deixa reposar uns 30 minuts dintre el forn a 30ºC, per a que no li toqui el aire. Als 15 minuts la tornem aixafar sense por de fer-li mal i la tornem a posar dintre. Aquest és el secret per a que la pasta tingui força i quedi esponjosa. Si es vol amassar a mà, mireu la pasta de brioix.
Ingredients:
Massapà
1 = 150 g de farina d'ametlla.
2 = 75 g de sucre.
3 = 30 g d'aigua.
Aixafem el costat esquerra i l'entrem dos centímetres en el costat dret.
Amb un ganivet ben fi s'hi fan uns
talls. En un vas s'hi posa un ou, es bat amb una forquilla i es pinta
el tortell amb un pinzell.
Es posa la safata dintre el forn a 30ºC
amb un cassó d'aigua bullint a sota al centre de la safata i es deixa llevar 45 minuts
fins que la massa pugi més del doble. El llevat és molt important
i ha d'estar al seu punt.
Quan està a punt, es treu la safata
del forn (ara sí que cal anar amb compte i no tocar la massa). Amb
un drap es treu l'aigua o l'humitat que hi hagi dintre el forn i es posa el forn a 220ºC.
Feia molts dies que volia fer aquesta entrada. Em recorda aquells temps quan fèiem aquest tortells als any 1960 els diumenges a les quatre del matí. Quan començàvem a treballar el primer que fèiem era el brioix: 300 tortells, 250 ensaïmades, "bollos", etc,. A les 8 del matí quan obrien la botiga ja ho teníem tot a l'aparador a punt de vendre. Eren altres temps i la gent es llevava molt d'hora. A vegades, abans de les vuit, els clients ja picaven a la porta. A quarts de nou, jo anava en un bar que teníem molt proper. Quan entrava, en Benet, l'amo, amb aquella bata que portava que sembla que encara el veig em deia: tres de tortells, dos d'ensaïmades, quatre de xuixos, etc. El número volia dir les dotzenes que en volia. Els hi portava i els client quan anaven a esmorzar menjaven aquelles pastes. Era cosa fina.
Apreneu a fer el brioix artesà, sense conservants, colorants, ni additius i podreu fer aquest tortells petitets però igual de bons. Els tortells de tres pessetes.
Es posa la safata al forn sense
ventilador a 220ºC (en ser freda baixarà a 180ºC, la temperatura per coure'ls). S'ha de controlar el forn perquè una pujada o baixada de
temperatura ens pot fer anar malament, sobretot el final de coure.
Quan portaven 12 minuts de forn amb dos
draps he i girat la safata, perquè els del fons sempre agafam més color. Han tardat a coure's 15 minuts (el temps és orientatiu, ja que depenen de si són grossos o petits i d'un munt de coses més). Els havia posat en dues safates i els he cuit en dues vegades. En haver-hi poc
llevat, té més autonomia a l'hora de coure.
Els he posat sobre una safata i he fet
les darreres foto.Feia molts dies que volia fer aquesta entrada. Em recorda aquells temps quan fèiem aquest tortells als any 1960 els diumenges a les quatre del matí. Quan començàvem a treballar el primer que fèiem era el brioix: 300 tortells, 250 ensaïmades, "bollos", etc,. A les 8 del matí quan obrien la botiga ja ho teníem tot a l'aparador a punt de vendre. Eren altres temps i la gent es llevava molt d'hora. A vegades, abans de les vuit, els clients ja picaven a la porta. A quarts de nou, jo anava en un bar que teníem molt proper. Quan entrava, en Benet, l'amo, amb aquella bata que portava que sembla que encara el veig em deia: tres de tortells, dos d'ensaïmades, quatre de xuixos, etc. El número volia dir les dotzenes que en volia. Els hi portava i els client quan anaven a esmorzar menjaven aquelles pastes. Era cosa fina.
Apreneu a fer el brioix artesà, sense conservants, colorants, ni additius i podreu fer aquest tortells petitets però igual de bons. Els tortells de tres pessetes.
M'encanten aquests tortells només valien 3 pesetes, quin temps aquells!!!
ResponEliminaRamon m'agradat molt la teva crònica del tortell jo també ho recordo el pare el diumenge sortia haviat a comprar el diari i l'esmorzar, les ensaimades de crema de "Can Manel Soler" eren el meu esmorzar preferit!!
Segur què les recordes!!! A veure si algún dia ens prepares una entrada amb les ensaimades!
Ramon, ¡¡¡quins temps, quan els tortells costaven 3 pessetes!
ResponEliminaCom sempre aprenc amb els teus genials postres.
Ai Ramon aquell tortells petits .quins records. Recordo que el dimecres la mare pujava a mercat a Banyoles i a la tarda quan arribava del cole hi havia un tortell d'aquests petits per berenar i el TBO per llegir.
ResponEliminaHan passat uns quants anys d'això.
Gracies
Petons
Ostres! Quina manera més fàcil i còmoda de farcir els tortells! Jo ho feia obrint-lo i tancant-lo i un cop doblava el volum se'm deformava una mica! Ara ho faré així, que avui mateix he comprat llevat per fer brioix! Com sempre, un plaer llegir-te!
ResponEliminaQuins records!!
ResponEliminaM'ha agradat la manera com expliques com farcir els tortells . la propera vegada que faci tortell ho fare aixi.
Ptnts i bona setmana santa
dolça
quina gracia el nom! no n'havia sentit a parlar abans!! t'han quedat genials com sempre artista! petons
ResponEliminaMolt bona entrada, Ramon! Aquestes històries s´han de conservar...I si són dolces encara més.
ResponEliminahola Ramon, els tortells tenen molt bona pinta!!! com tot el que fas... peró el que m'agradat mes ha sigut la historia que ens has explicat!!!
ResponEliminabones festes!!!!
Aquesta recepta se’m resisteix, ja l’he provat i no me va sortir bé. Aquest cop provaré la teva, ho expliques tant bé que sembla tant fàcil!!!!
ResponEliminaEiiiiiiiiiiii els recordo. Què bons!
ResponEliminaHola !!!quin reguitzell de tortells, han sortit genials amb aqueste recepte, m'agrada !!!, amb quedo per aquí ...ens veiem, petonets.
ResponEliminaM'agrada molt llegar aquestes històries!!! i a sobre, acompanyades d'aquestes fantàstiques receptes...
ResponEliminaPetonets.