L'entrada d'avui és el fruit de moltes
i moltes vegades de fer pa (jo no sóc flequer!). Sempre en feia els
dimarts i els dissabtes i va arribar un moment (potser n'havia fet
200 vegades) que volia plegar perquè no em quedava bé. Jo el volia
perfecte. Però no vaig plegar i ara, després de 400 vegades de
fer-lo, estic força content de com queda. Per tant, no s'hi val a
plegar. Si les primeres vegades no us queda bé no us desanimeu
perquè vindrà un dia que ho dominareu. I si us queda bé el pa
també us quedarà bé la massa de brioix, per exemple, i podreu fer
un munt de coses. Al principi de fer-lo us semblarà una gran muntanya
però amb una mica de pràctica veureu que només és un petit
turonet. Quan en mengeu un trosset amb una mica d'oli, sabreu com
n'és de bo el pa acabat de fer.
Amb les proporcions d'aquesta recepta
sortirà un pes d'aproximadament 760 g.
Ingredients:
1 = 500 g de farina nº 5
2 = 300 g d'aigua.
3 = 12 g de llevat fresc (Levital)
4 = 7 g de sal
5 = 100 g de massa mare
La farina la compro en sacs de 25
quilos en una farinera. N'hi ha de moltes classes amb diferent
"força": el nº 1 és la que té més força, nº 3, 5, 6.
Nosaltres quan en preparàvem per fer brioix les barrejaven perquè
teníem una saca de 100 kilos de cada, abans la farina anava així.
Això és complicat i jo sempre agafo la nº 5.
La pasta mare és un trosset de massa
de la darrera vegada de fer pa que guardo al congelador. L'he tret 12
hores abans de fer el pa i la poso a la nevera per a que es
descongeli.
Per començar es posa la farina al bol
de l'amassadora i també la sal.
S'esmicola el llevat i també es tira
al bol de l'amassadora.
Es munta el bol a la l'amassadora i
s'hi afegeix l'aigua. Es treballa la pasta a velocitat lenta.
Als 4 minuts s'hi afegeix la massa
mare.
Es treballa uns 10 minuts.
Quan estigui ben amassat, es posa sobre
la fusta de treball empolsinada amb farina. Si es vol amassar a mà,
mireu la pasta de brioix.
S'aixafa amb les mans doblegant els
costats cap al mig.
Ho farem unes tres vegades i li donarem
forma rodona. Es posa la massa en un bol (unes tres vegades més gros
que la massa) amb una mica de farina.
Es posa un drap a sobre el bol per a
què no li toqui el aire i es deixa reposar durant 15 minuts.
Als 15 minuts la tornem a aixafar igual
com hem fet abans.
Es deixa reposar 15 minuts més.
Als 30 minuts he tallat un trosset de
massa de 100 g, la posaré al congelador i així sempre tinc massa
mare per a fer pa una altra vegada.
Se li dóna forma rodona i s'estira
fent la forma de barra i es deixa reposar.
Després d'uns minuts la tornem a
estirar.
La posem sobre una tela de roba que
tindrem enfarinada i així no s'enganxarà a l'hora de posar-la sobre
el paper de forn.
Es tapa amb el drap per a què no li
toqui l'aire, i a cada costat hi he posat una capseta. Es deixa
llevar, després dels 30 minuts s'engega el forn.
Després de 52 minuts ( 30 +22
d'escalfar el forn.)
Amb molt de compte la posem sobre una
reixeta amb paper de forn.
Amb una fulla o un ganivet ben fi s'hi
fan uns talls.
I es va coent
El forn ha tardat 22 minuts per arribar
200ºC. Aquests minuts els hem d'afegir al temps de llevar. En ser la
safata freda, la temperatura baixarà a uns 180ºC, la temperatura de
cocció. Al forn hi he posat abans de engegar-lo, 2 plats amb aigua
per a què faci vapor, la crosta queda molt més bona. No hi poseu una safata grossa amb aigua perquè traurà escalfor
de les resistències de sota i no es couria de la part de sota.
Després de 40 minuts. Ha quedat ben
cuit, tan d'un costat.
Com de l'altre.
Vist de sota.
Fem les últimes fotos.
Vist de dins.
T'ha quedat molt bé Ramon! La veritat és que fer pa a casa és una gran satisfacció, no?
ResponEliminaPetons!
Hi ha una dita castellana que diu "Quien la sigue la consigue" i amb les masses es així, no sempre surten a la primera, hi han molts factors que influexen com la temperatura i la manera d'amassar.
ResponEliminaAquests pans fan molt bona pinta.
Petons.
bonisssim!!! ara em faltaría el pa de cereals! jeje petons
ResponEliminaHem quedo amb el pa de l'ultima fotografia! guuuauuuuuuuu!!!. Escolta, als supermercats trobem la farina de força, però no indica quina... suposo que deu ser mitja, no?
ResponEliminaSalutacions, Sandra.
Ostres Ramon, quina paciència!!! 400 vegades?? sens dubte t'ha quedat genial!! fa molt bona pinta ;)
ResponEliminaAixò de fer pa és addictiu, dóna una gran satisfacció oi, i a més a més t'han quedat perfectes
ResponElimina