Ara
farem la massa que serà la base per fer els braços de gitano:
grans, petits, de crema, de nata, de trufa, de mantega....i també és
la base per fer rebosteria. Per cert, sabeu perquè es diu un braç
de gitano?. Un dia que feia el meu llibre de receptes, quan feia la
recepta del braç de crema cremada, a la nit a les dues matí no
podia dormir i vaig posar la radio. Feien el programa la nit dels
ignorants i allà ho varen explicar.
Molts
anys enrere, els pastissers feien la crema amb unes paroles d'aram
que,quan es foradaven o s'escardaven, es portaven als gitanos que les
reparaven posant- hi xapes d'aram i reblons. Un cop feta la feina,
els pastissers els pagaven la reparació amb crema, i per a què se
l'emportessin més bé, feien una planxa de pa de pessic per
embolicar-la. D' aqui neix el braç de gitano. Serà veritat o no
!!!!! Ingredients:
1 = 4
rovells
2 = 1
ou.
3 = 4
clares
4 = 50
g+50 g de sucre.
5 = 50
g de farina.
6 = 50
g de Maizena.
7 = 1/2
pell de llimona ratllada.
Elaboració:
En
un bol posem els rovells i l'ou amb 50 g sucre, la llimona, la
canyella i es baten. S'han de batre molt. Guardarem la massa en un
altre bol (es pot fer també amb la batedora elèctrica de dues
pales)
Netegem
el bol i el batedor de l'amassadora i l'assequem. Hi posem les clares
i les muntem a punt de neu. Quan comencin de separar-se de les parets
hi posem els 50 g restants de sucre i ho batem una mica més.
Agafem
el bol dels rovells batuts i amb un colador hi posem en dues o tres
vegades la farina i la maizena, i a poc a poc, amb una llengua
pastissera, ho remenem de baix o dalt amb molt de compte. Hi posem
també amb dues o tres vegades les clares muntades. Aquí també ha
de fer aquella petita muntanyeta sobre la massa (S'en diu que la
massa fa cordó)
Posarem
la massa en una mànega pastissera, aquesta la tindrem a dintre un
pot de vidre i amb unes pinces tancarem la mànega per a que no vesi.
Tindrem
un paper de forn. El posem sobre una làmina de silicona i aquesta
sobre una safata plana de forn o sobre una reixeta de forn. Amb la
mànega estendrem la massa a sobre (amb la mesura dels ingredients
que hem fet pot ser us sobri una mica de pasta, segons la mida de la
safata. Es pot fer una altra planxa petiteta i un altre dia podeu
rebaixar proporcionalment les mesures dels ingredients).
Important!!!
Es cou a 200ºC durant 4-5 minuts. Si toqueu la massa amb els dits no
s'ha d'enganxar i ha de rebotar una mica, sinó la deixeu una estona
més.
El
temps de forn son mesures orientatives, si es cou massa s'esquerden i
si es cou poc es pelen. Si es cou amb ventilador, la part que hi està
més a prop sempre agafa més color. Sempre podeu agafar dos draps i
girar la safata (cada forn és una història). Per a que surti bé
caldrà provar-ho més d'un cop.
Notes:
Perquè en coure-la no em queda bé.
Depèn molt del gruix de la safata, de l’altura on la poseu i de si teniu les resistències enceses molts minuts abans (les barres vermelles que tenim a dalt del forn i també les de baix que no es veuen).
Molts forns ja porten una llumeta vermella que ho indica, o sinó en moure el comandament de la temperatura es sent un clic que ho marca.
A més, abans de posar la safata, és important controlar la temperatura de forma exacta amb un termòmetre específic pel forn.
Heu de pensar que 10º més o menys de temperatura fa canviar el temps de coure. Només se n'aprèn fent-la i fent-la, forçàs vegades. Ha de quedar cuita de la part de sobre i tova de la part de sota. Això és fer pastisseria!
( si no es fa així, a l'hora de doblegar-la tindreu molts problemes: quedaran esquerdats o pelats de sobre.)
Quan quedi bé, cal apuntar en un paper de la manera que ho heu fet i així sempre us quedarà igual i podreu fer bracets macos i bons. Tant o més, que els que venen en una bona pastisseria.
Notes:
Perquè en coure-la no em queda bé.
Depèn molt del gruix de la safata, de l’altura on la poseu i de si teniu les resistències enceses molts minuts abans (les barres vermelles que tenim a dalt del forn i també les de baix que no es veuen).
Molts forns ja porten una llumeta vermella que ho indica, o sinó en moure el comandament de la temperatura es sent un clic que ho marca.
A més, abans de posar la safata, és important controlar la temperatura de forma exacta amb un termòmetre específic pel forn.
Heu de pensar que 10º més o menys de temperatura fa canviar el temps de coure. Només se n'aprèn fent-la i fent-la, forçàs vegades. Ha de quedar cuita de la part de sobre i tova de la part de sota. Això és fer pastisseria!
( si no es fa així, a l'hora de doblegar-la tindreu molts problemes: quedaran esquerdats o pelats de sobre.)
Quan quedi bé, cal apuntar en un paper de la manera que ho heu fet i així sempre us quedarà igual i podreu fer bracets macos i bons. Tant o més, que els que venen en una bona pastisseria.
Hola Ramon ningú diria que tota la vida hagis treballat de manyà, ets pastisser de cap a peus!
ResponEliminaMoltes i moltes graciàs Núria, me agrada fer aquesta feina.
ResponEliminaUna dolça abraçada.!!!
Ramon
Gracies per les teves explicacions y receptes.
ResponEliminaRamon gracies per aquesta massa........ja m'inmaginao con serà el braç muntat:
ResponEliminaFins aviat.
Molt bona explicació! Una pregunta: ¿es pot congelar la planxa del braç de gitano un cop feta' I, si és així, ¿s'ha de congelar estirada o enrotllada? I, ¿com fer-ho perquè no es trenqui?
ResponEliminaGràcies per endavant!
Teresa
Jo la tallaria a la mida de fer les peces i la congelaria estirada. Posaria un paper a sobre de cada tros per a què no s'enganxin. Nosaltres les fèiem així i el mateix dia ja fèiem les peses. Si es trenca és perquè la massa és massa cuita. S'ha de coure amb una safata gruixuda o posar-ni dues. Ha de quedar cuita de dalt i tova de sota.
ResponEliminaA veure si queda bé. Salutacions
Ramon
Moltes gràcies per la resposta! Salutacions!
EliminaTeresa