dimarts, 24 de gener del 2012

Massa pel braç de gitano


Ara farem la massa que serà la base per fer els braços de gitano: grans, petits, de crema, de nata, de trufa, de mantega....i també és la base per fer rebosteria. Per cert, sabeu perquè es diu un braç de gitano?. Un dia que feia el meu llibre de receptes, quan feia la recepta del braç de crema cremada, a la nit a les dues matí no podia dormir i vaig posar la radio. Feien el programa la nit dels ignorants i allà ho varen explicar.
Molts anys enrere, els pastissers feien la crema amb unes paroles d'aram que,quan es foradaven o s'escardaven, es portaven als gitanos que les reparaven posant- hi xapes d'aram i reblons. Un cop feta la feina, els pastissers els pagaven la reparació amb crema, i per a què se l'emportessin més bé, feien una planxa de pa de pessic per embolicar-la. D' aqui neix el braç de gitano. Serà veritat o no !!!!! 

Ingredients:
1 = 4 rovells
2 = 1 ou.
3 = 4 clares
4 = 50 g+50 g de sucre.
5 = 50 g de farina.
6 = 50 g de Maizena.
7 = 1/2 pell de llimona ratllada.
8 = 1 pessic de canyella.
Elaboració:
En un bol posem els rovells i l'ou amb 50 g sucre, la llimona, la canyella i es baten. S'han de batre molt. Guardarem la massa en un altre bol (es pot fer també amb la batedora elèctrica de dues pales)
Netegem el bol i el batedor de l'amassadora i l'assequem. Hi posem les clares i les muntem a punt de neu. Quan comencin de separar-se de les parets hi posem els 50 g restants de sucre i ho batem una mica més.
Agafem el bol dels rovells batuts i amb un colador hi posem en dues o tres vegades la farina i la maizena, i a poc a poc, amb una llengua pastissera, ho remenem de baix o dalt amb molt de compte. Hi posem també amb dues o tres vegades les clares muntades. Aquí també ha de fer aquella petita muntanyeta sobre la massa (S'en diu que la massa fa cordó)
Posarem la massa en una mànega pastissera, aquesta la tindrem a dintre un pot de vidre i amb unes pinces tancarem la mànega per a que no vesi.
Tindrem un paper de forn. El posem sobre una làmina de silicona i aquesta sobre una safata plana de forn o sobre una reixeta de forn. Amb la mànega estendrem la massa a sobre (amb la mesura dels ingredients que hem fet pot ser us sobri una mica de pasta, segons la mida de la safata. Es pot fer una altra planxa petiteta i un altre dia podeu rebaixar proporcionalment les mesures dels ingredients).
Posarem la safata en el suport del forn, una mica enlaire per a que quedi cuita la massa de dalt i tova de sota. Va molt bé també posar una altre safata sense res a sota.
Important!!! Es cou a 200ºC durant 4-5 minuts. Si toqueu la massa amb els dits no s'ha d'enganxar i ha de rebotar una mica, sinó la deixeu una estona més.
El temps de forn son mesures orientatives, si es cou massa s'esquerden i si es cou poc es pelen. Si es cou amb ventilador, la part que hi està més a prop sempre agafa més color. Sempre podeu agafar dos draps i girar la safata (cada forn és una història). Per a que surti bé caldrà provar-ho més d'un cop.

Notes:
Perquè en coure-la no em queda bé.
Depèn molt del gruix de la safata, de l’altura on la poseu i de si teniu les resistències enceses molts minuts abans (les barres vermelles que tenim a dalt del forn i també les de baix que no es veuen).
Molts forns ja porten una llumeta vermella que ho indica, o sinó en moure el comandament de la temperatura es sent un clic que ho marca.
A més, abans de posar la safata, és important controlar la temperatura de forma exacta amb un termòmetre específic pel forn.
Heu de pensar que 10º més o menys de temperatura fa canviar el temps de coure. Només se n'aprèn fent-la i fent-la, forçàs vegades. Ha de quedar cuita de la part de sobre i tova de la part de sota. Això és fer pastisseria!
( si no es fa així, a l'hora de doblegar-la tindreu molts problemes: quedaran esquerdats o pelats de sobre.)
Quan quedi bé, cal apuntar en un paper de la manera que ho heu fet i així sempre us quedarà igual i podreu fer bracets macos i bons. Tant o més, que els que venen en una bona pastisseria.
Ja la tenim feta, ara anirem per fer els muntatges. En la propera entrada, farem bracets de crema.

7 comentaris:

  1. Hola Ramon ningú diria que tota la vida hagis treballat de manyà, ets pastisser de cap a peus!

    ResponElimina
  2. Moltes i moltes graciàs Núria, me agrada fer aquesta feina.
    Una dolça abraçada.!!!
    Ramon

    ResponElimina
  3. Gracies per les teves explicacions y receptes.

    ResponElimina
  4. Ramon gracies per aquesta massa........ja m'inmaginao con serà el braç muntat:
    Fins aviat.

    ResponElimina
  5. Molt bona explicació! Una pregunta: ¿es pot congelar la planxa del braç de gitano un cop feta' I, si és així, ¿s'ha de congelar estirada o enrotllada? I, ¿com fer-ho perquè no es trenqui?
    Gràcies per endavant!

    Teresa

    ResponElimina
  6. Jo la tallaria a la mida de fer les peces i la congelaria estirada. Posaria un paper a sobre de cada tros per a què no s'enganxin. Nosaltres les fèiem així i el mateix dia ja fèiem les peses. Si es trenca és perquè la massa és massa cuita. S'ha de coure amb una safata gruixuda o posar-ni dues. Ha de quedar cuita de dalt i tova de sota.

    A veure si queda bé. Salutacions

    Ramon

    ResponElimina